dijous, 3 de març del 2011

LA FAM

   LA FAM (AM TRACK) by Miquel Àngel Tena

Sobre aquesta cançó us en transmetre una semblança del que en diu Joan Amades al seu cançoner .Ja que considero una exccelent ressenya la seva explicació. La cançó va cantar-li na Francesca Balcells de Guissona a l'any 1919. La cantaven els pagesos de les terres baixes i de les planes de Lleida ,quan per causa del temps no podien sortir a treballar i s'entretenien feinejant per la casa. Parla de les penúries de la pagesia d'un de tants anys de pèrdua de collites i escassedat de queviures. Fins al segle XVIII aquesta situació es produïa amb una frequència aterradora i la gent en parlava en termes adolorits i punyents , qualificant-los d'anys de la fam, El més joves i vigorosos abandonaven les cases i escampaven a buscar se la vida on podien i com podien El vells , les dones i les criatures quedaven a les cases i vivien en mig de la misèria més paorosa, També es formaven colles de persones poc aptes pel treball que anaven pel mon captant al so de cançons descriptives de l'estrall ( aquesta mateixa n'es una mostra) que se solien estampar a tall de Romanço que els captaires oferien per una almoina, les melodies amb que es cantaven aquestos romanços de pobre, eren singularment tristes i planyívoles, com solien ser les cançons de captaire i de les quals sovint eren manllevades. Per les contrades lleidatanes els estralls de la gana eren recordats talment hagés passat una guerra i no fou fins que va arribar el correu de la patata , que es mitigà aquesta desgràcia recurrent , en convertir se el tubercle en "el pa dels pobres". Talment l'ambient de que en fa descripció en Joan Amades, es veia força ben reflectit a la magnifica pelicula "La repentina riqueza de los pobres de combach" de Volker Schlöndorff.

dimecres, 2 de març del 2011

CANÇÓ DE PANDERO DE BENVINGUDA

   CANÇÓ DE PANDERO DE BENVINGUDA by Miquel Angel Tena

Aquesta cançó recollida d'un directe al CAT. per lo Tomas , un metge -Músic-apssionat de la música Tradicional que viu per les altures de Girona capa a Banyoles o per allí, i que un dia em va passar un CD amb unes quantes grabacions d'un directe que vaig fer l'any de la pera al centre Artesà de Gràcia altrament dit CAT. Es una Cançó que vaig trobar a l'Arxiu sonor Sistac -Farreny cantada per una majorala molt gran, i que vaig reconstruir o  recopilar a partir del material literari que la Dolors Sistac va exposar tant maravellosament en la seva tessi "LES CANÇONS DE PANDERO O DE TAMBOR - ESTUDI I NOVES APORTACIONS", que va publicarl'any 1997 l'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS. Es un directe i com a tal adoleix de defectes irreparables quan al só i al soroll de fons però per a mi això no te la més mínima importància. 

dijous, 4 de novembre del 2010

LA TIROTELLA

La Tirotella era una ovella una mica despistada que es va perdre en mig d'una tempesta de llamps i trons a dalt del Montsec D'Ares prop de la font de Gabrieló quan en Miquel de la Mel , despres d'una badada imperdonable intentava portar el ramat cap a la Cova de la Cega , Ara també dita la cova d'en Rossell, De fet fou la vella que habitava la bauma qui la va furtar l'ovella al pastoret , que hagué de fer una munt de viatges i aventures per a poder recuperar-la. Si en voleu sabre més escolteu la cançó.

L'ESPINGARI, GARI ,GARI



Aquesta es una Canço de carnestoltes , recollida per Joan Amades, el seu Cançoner, Folklore de Catalunya, i Cantada per Margarida Marginet de Riu al 1918. Espingar vol dir saltar , botre , per lo que la cançó parla d'un que acostuma a saltar, i fer gestos extranys, es representava per la Cerdanya amb disfresses estranyes i es feia d'una manera grotesca i burlesca es feia un ball rodo per acompanyar als personatges que feien estaribots i tonteries semblant ho feien també al camp de Tarragona on en deien "L'Estingeri" es una cançó extranya,una mica misteriosa per a mi , encestral que devia tenir segurament algun significat mes amagat del que sembla...

dijous, 21 d’octubre del 2010

XOTA XOTA



 ES UNA CANÇÓ DE MUXIR ço que vol dir que es devia cantar a primeres hores del matí, es tracta d'una vaca que com que no porta una anella al nas per a fermar-la , es mou massa per ser munyida com cal i vet ací l'argument. en aquesta cançó ens atansavem bastant al que jo volia fer , de fet actualment l'he remasteritzada i l'he retocat una mica per tal de fer-la més "mengívola" de tal manera que es força diferent de la versió que hi ha al disc.

EL GITANO (versió Lleidatana)




EL GITANO es una versió d'una coneguda cançó tradicional que canten l'Artur Blasco, en Jordi Fàbregas i el Jaume Arnella .I altres... El Cas es que aquesta versió es procedent de les terres de Lleida i és també melodica i rítmicament distinta a la més coneguda. Ací la Rosa Zaragoza, una mica a contracor per les seves idees profundament feministes, tenia que fer el paper d'una enamorada tossuda que es volia casar amb un gitano "Malgre tout" i el paper no li anava gens, però al final ho va fer molt be , amb un toc d'ironia que encara li va donar més xispa a la cançó. Jo feia el paper de narrador de la desgràcia i ella era l'autèntica prota del sainet.

dijous, 30 de setembre del 2010

ELS RILIS



Tema procedent del Cançoner de Serra Vilaró i recollida per Joan Amades a Vallcebre al 1922, cantada pel "Teixidor". Es ben be una cançó de trabucaires i bandolers, un joves decedeixen tirar-se a la muntanya i convertirse en bandolers per mor d'anar contra l'autoritat i contra el Rei , Carles Quint. Una vegada en un poble dels voltants del Montseny, la vaig cantar en solitari i un trepa de l'Ajuntament, que devia ser del PP,  em va venir a dir que amb aquesta cançó incitava a la lluita armada, i jo li vaig dir que anés a prendre classes d'història de Catalunya, per que la ignorància es com un vidre brut que fa veure merda on només hi fa un bon dia. Apa! a disfrutar, ací si, que hi havia una feina de percussió, d'altissim nivell, d'en Ribalta que es va lluir tant com va voler i va voler molt!! les veus van quedar expressament llunyanes per tal de ambientar la cançó, com si ressonés per les muntanyes, tot i que a la mescla de les veus, també varem fer anar les estisores, el Panxito Tomas va fer un molt bon coixí de fons.

DE BUTSÈNIT A PREIXENS



Aquesta es una canço que cantaven per la ribera del Sió talment un autèntic precedent del twuist and swou dels beatles je je..també es una Grabació d'en Pau Gabarrella al Tradicionàrius 2001, i per tant adoleix del defectes de les presses en diracte cosa que per a mi encara la fa més interessant abjuro de la perfecció tant com del fanatisme...

DARRERACASA



Canço que vaig aprendre a "la Plana" Sta Maria d'Oló, d'uns cants magnífics que practicaben els del Arca de'n Lanza del Vasto, i que és una troba en clus, res diu en realitat el que sembla que diu .Ique parla de l'ideari Càtar. Es una de les cançons que m'agraden més de totes les que he anat trobant .Ací la canta ,maravellosament ,la Laura Megia( felicitats Laura, desde ací , aveure quan venim a veure al nadó) amb un arranjament d'en Pere Salas i jo vaig per sota fent una veu molt lleu per a no molestar.

ALEGREMO'N , ALEGREMO'N



Canço de ronda ,vals Jota de la que n'existeixen varies versions a les Garrigues i per la Franja, trobada i cantada per Miquel Àngel Tena al cançoner de xavier Massot tot i que es un tema fet de pedaços d'altres temes que es troben en mútiples cançoners Aquesta versió cantada per Laura megia i jo esta arranjada per Pere Salas guitarrista de la Cia.Ponentina I es un enrregistrament en directe del Tradicionàrius 2001 fet per per Pau Gabartrella amb una Fostex DMt 8 unba de les priméres gravadores digitals que van sortir al mercat i que encara tira de maravella....